Christine de Pizan [a La ciutat de les dames] deixa de confiar en el judici d’altres per a apel·lar al que ella sentia i sabia des del seu ser de dona. Així doncs, l’experiència pròpia i l’experiència compartida amb altres dones es converteix en una via de coneixement, en un vehicle per a crear un nou paradigma, una nova manera de veure, de fer, de planificar la ciutat
Isabel Segura, «Urbanisme i Gènere. La ciutat per a la vida quotidiana». Divèrsia 1, juliol 2012, UPF.
Ciutats vivibles 