Ciutat Diversa

Ciutat Diversa

Què significa la paraula diversitat? Diferència, varietat, multiplicitat, pluralitat, etc. Com ens imaginem un “tot” que faci referència a la diversitat? Com una barreja heterogènia d’elements diferents? Un conjunt immiscible de components? I si pensem en la relació entre les peces d’un tot?

Tota persona té una vivència única, parteix d’una casella de sortida particular i es topa amb diferents successos que condicionen la seva forma d’estar, ser i sentir al món. De forma genèrica s’ha entès que en la nostra dimensió social i relacional existeixen diferents sistemes de coordenades (categories socials) en els quals ocupem una posició damunt de cada eix. En aquestes línies només ens podem col·locar en les posicions extremes de forma que cada sistema té un parell antagònic (com ara heterosexual/no heterosexual). Aquesta visió cartesiana i dual d’interpretar la realitat ha estat durament criticada perquè els parells que integren el binomi són excloents i font de desigualtat ja que sempre hi ha un atribut que està “per damunt” i en conseqüència “l’altre” està “per sota”.  Bastiren un pensament en el qual el seu “jo”, la seva vivència, explicava la totalitat de l’existència humana.

Kimberlé Crenshaw[1] va viure de prop com l’experiència de les dones negres no es podia explicar només en base a una de les dues variables. A banda de patir l’opressió de gènere i de raça, les dones negres en pateixen una d’addicional a causa de ser dones negres que és constitueix a la vegada com una nova categoria. El concepte d’”interseccionalitat” va ser introduït com a tal per Kimberlé Crenshaw (1989) com a forma de descriure les interconnexions existents entre la raça i el gènere en les dones negres.[…] El concepte encaixarà també amb la voluntat de les feministes postcolonials i postestructuralistes de fer trontollar les categories homogènies com “dona” i s’acabarà definint com a concepte que pretén capturar les múltiples relacions entre les diferents dimensions de les estructures de poder com el gènere, la raça, la classe, la sexualitat o l’edat […] (Rodó de Zárate, M., 2016)[2].

A dia d’avui, la perspectiva interseccional s’ha erigit com un instrument per interpretar de forma no excloent, no essencialista i no discriminatòria la complexitat inherent a les nostres vides. Des de cadascuna de les nostres realitats situades, en les que gaudim de posicions de privilegi o opressió segons la categoria a la que fem atenció, l’interseccionalitat és un pas més per deixar d’ometre realitats específiques de subordinació que creiem que no van amb nosaltres. Fer un crit allà a on estem discriminades i posar-nos les piles allà a on estiguem exercint una opressió.

L’enfocament interseccional és l’únic que permet l’aflorament horitzontal de les diversitats existents a les ciutats. De la mateixa manera que la biodiversitat permet hàbitats més resilients i resistents, la mostra de la diversitat de la vida humana feta des de l’horitzontalitat, ha de comportar a la força qualitats com l’empatia, el respecte, etc. al conjunt de la societat. Constitueix un repte, ja que assumir la complexitat de la realitat i els conflictes que se’n deriven és quelcom que requereix d’un canvi en les nostres maneres de fer. Acostumades a la cerca de solucions ràpides i inamovibles, en una ciutat realment diversa, caldrà temps per conèixer, reflexionar, dialogar, aprendre i equivocar-se. No podrem cercar una resolució per a tot el conjunt, i segur que noves solucions donaran peu a nous conflictes. Haurem de fluir en el conflicte vigilant de no afavorir a qui està en la posició de privilegi. Una ciutat vivible i acollidora ha de poder assumir aquest grau de complexitat, i no entomar-lo com un problema. Cal donar la veu als subjectes que denuncien discriminacions o violències. Però per al diàleg i la reflexió col·lectiva cal, sobretot, temps. Un temps disponible, que cada cop esdevé més escàs per l’enduriment de les condicions materials i per la manca de corresponsabilitat de gènere en les cures familiars i comunitàries.

Potser podem aprendre dels feminismes, de l’experiència de conviure en el dissens. Perquè cada vida és irrepetible i té una identitat específica, però alhora la humanitat tenim uns reptes que hem de i volem afrontar col·lectivament.

[1] Kimberlé Williams Crenshaw va néixer a Ohio el 1959. És professora de dret especialitzada en qüestions de gènere i raça. El seu treball va influir en la redacció de la clàusula de la igualtat a la Constitució de Sudàfrica. Al 2001, va escriure el document d’antecedents sobre raça i discriminació de gènere per la Conferència Mundial de les Nacions Unides sobre el Racisme i va facilitar la incorporació de gènere a la Declaració de la Conferència WCAR (World Conference Against Racism). http://www.heroinas.net/2014/10/kimberle-williams-crenshaw.html

[2] Rodó de Zárate, M. Geografies de la interseccionalitat: llocs, emocions i desigualtats. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 82. Barcelona, 2016. P.141-163.  http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG

Deixa un comentari / Deja un comentario

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s